MANUEL ROIG ABAD ___ Comença a tenir ganes de riure allà per l’any 1976; concretament a La Vall d’Uixó. Rient rient, van passant el anys i ingressa a la Schola Cantorum, una de les tres bandes del poble. Enfila el camí de la música i l’any 1999 –era despús-ahir quan li passaven les lliçons a la banda- acaba la carrera de Música en l’especialitat de fagot. Prompte aprova les oposicions de professor d’institut. D’aleshores ençà, comprova dia per dia que els joves són magnífics i s’esforça a aprendre’n el màxim. Passa una fusa i es planta a l’any 2006. Aquest any naix Àngel, el seu primer fill, i de retruc li vénen unes ganes de riure encara més grans. Li creixen com la bromera; tant que inclús li ve al pensament de compartir-les i, que s’ha de fer, li pega per fer l’única tasca en què són tan importants les paraules com les obres; és a dir, escriure. Li trau la pols a l’ordinador i, escriu que t’escriu, un dia envia un recull de contes al Premi Josep Pasqual Tirado de Castelló i voilà!: premi! Però per a no posar l’aladre abans que els bous, s’ha de dir que, abans, el seu treball ha merescut reconeixement en altres contrades de Catalunya, Balears o la Comunitat Valenciana. Ah! I per a demostrar irrefutablement que riure dóna els seus fruits, l’any 2009 comença a riure Maria, i ara, amb dos fills que són dos asos d’oros, a Manuel ja no li calen muses.