Contes de la ciutat adormida

Sobre el libro

Contes de la ciutat adormida de Germà Garcia Belmonte

Contes de la ciutat adormida transita pels plecs de la ciutat de Castelló. Amb una visió perifèrica, els relats recorren les vores urbanes, espacials i emocionals alhora. Des de l’últim terç del segle passat, els contorns de les ciutats s’han transfigurat i molts llocs han esdevingut espais residuals, informes, oblidats i foragitats dels imaginaris col·lectius. Encara que arraconats i abandonats per la modernitat, són propers, massa propers, per a ser irrellevants. El recull de contes presenta personatges que habiten aquests marges urbans. Viuen a la línia difusa en què la ciutat es desdibuixa: l’esportista que decideix córrer entre els horts, la xiqueta captivada per les contorsions d’una marjalera o els amics inconscients que s’arrisquen en replegar una bossa al mig del camí. S’hi pot trobar una font fantàstica que guia la vida dels éssers que la poblen, o els desitjos d’una parella jove mentre juguen amb una màquina de boles que sembla viva. Personatges invisibles, potser, però no inexistents.